11/03/2021
Les necessitats específiques dels fills adoptius afrodescendent i/o d’altres orígens, va ser el tema tractat a la darrera activitat d’Addif on line. Com a ponents vam poder comptar amb Cari Mc Cay, treballadora social, mediadora familiar i filla adoptiva afrodescendent i amb David Noguer, pare adoptiu i secretari de l’Associació de Famílies Adoptants a l’Àfrica “Fretanissô”. Aquí us deixem un resum de les aportacions tan interessants i enriquidores que es van fer:
- Una adopció, quan és in*******al, té un punt més de complexitat. En primer lloc, fa plenament visible la nostra diversitat familiar, la diferència racial entre pares i fills es fa evident i se’ns interpel·la per aquesta diferència. I aquesta interpel·lació afecta a tota la família. Ens veiem en l’obligació de respondre a aquesta interpel·lació externa, a donar explicacions a tercers sobre la nostra diferència, el nostre model familiar, el nostre origen...
- És important que els pares tractin de veure el món des dels ulls dels infants, sobre tot quan comencen a tenir dificultats per sentir-se diferents físicament a la resta de la seva família, als seus companys..., quan necessiten sentir-se reflectits en els pares i voldrien assemblar-s’hi, quan no troben referents públics de persones físicament com ells als mitjans de comunicació, a professions, a pel·lícules o a les sèries que els hi agraden... Quan, a partir de l’adolescència, comencen a anar sols –sense la seva família- pel carrer i tot i sentir-se d’aquí, haver crescut aquí o, inclòs, en alguns casos, haver nascut aquí, se’ls mira –i se’ls tracta- com si no fossin d’aquí... i no per bé, sinó per malament –per discriminar-los, per insultar-los-... i tot per tenir un color de pell diferent, uns trets físics diferents.
- Cal que els pares blancs, que han viscut tota la seva vida amb el privilegi, social, econòmic i cultural, de ser blancs, s’esforcin en entendre que els seus fills amb trets racials diferents, seran discriminats sovint per la seva diferència i que això pot tenir un cost important en la seva autoestima, en la seva seguretat personal, a nivell psicològic, emocional, relacional... I que som els pares, la família, els que els hem de donar recursos i suport perquè puguin afrontar de la millor manera aquesta realitat que es trobaran. Un bon exercici per empatitzar i entendre com es pot sentir el teu fill és imaginar-lo no de petit i amb tu, sinó d’adult i sol, i pensar com tracta la nostra societat a una persona adulta i diferent. Perquè així tractaran al teu fill.
- El suport de la família ha de ser ben clar: Tolerància 0 al racisme –en comentaris familiars, socials, a l’escola-, i un missatge ben clar al fill/a: el problema no ets tu, amb els teus trets físics diferents. La diferència no és un problema. El problema és la gent que té un comportament ra***ta, discriminatori cap a les diferències de l’altre. El fill/a ha de saber que allò que li ha fet mal amb ell, ens fa mal a tota la família, i que si per ell té importància, per nosaltres també.
- A l’adolescència, el rebuig social pot causar molt de dolor. Veure que els clixés de bellesa que t’envolten estan molt lluny de les teves característiques físiques i que no encaixes en absolut, sentir que, fora de casa, et tracten com si fossis estranger, que com els altres et miren o et perceben no connecta en absolut amb el que tu ets, amb el que tu sents que ets, sentir sovint estereotips culturals amb els que tampoc t'identifiques ("jo sóc negra i “no porto el ritme a la sang"”), escoltar sovint frases com “la llista negra”, “estic negre ja”..., quan la teva pell és negra..., patir algun episodi, o situació, o comentari ra***ta un dia i un altre... pot fer que vagis interioritzant, assumint que ets “rebutjable” i acabar rebutjant-te a tu mateix, a tu mateixa...
- A partir de l’adolescència, que és quan comences a sortir sol/a i comences a interioritzar la realitat de com et tracta el món, pot haver-hi etapes de silenci, que no vulguis parlar del tema amb els pares, precisament perquè et fa mal. També és un moment en que estàs explorant qui ets - de cop et sent més africana que ningú, de cop no vols saber res de res dels teus orígens-... Els pares poden pensar que estan perdent els seus fills, però només es tracta de donar-hi un temps, un temps que necessiten. No els hem de forçar a parlar si ells no volen, simplement cal que sàpiguen que estem disponibles.
- És molt important que els pares siguin capaços d’educar els fills, des de petits, en la vivència que la diferència no és un problema, que la diferència, la diversitat, és una realitat de la vida. Es tracta d’acompanyar el fill en la vivència de sentir-se diferent, de manera positiva. També és molt important que els pares siguin capaços de no negar o evitar el conflicte, el dolor. Han de ser capaços de parlar amb els fills del racisme, dels prejudicis que alguns tenen cap a d’altres persones, per tal que els infants vagin entenent que el problema és el racisme, la persona que insulta o menysprea, que el problema no és ell per tenir un color de pell diferent, perquè hi ha molts colors de pell diferents... És molt important que els pares siguin capaços d’acollir i sostenir i donar resposta al seu fill quan arribi de l’escola dient “Per què em diuen que tinc el color de la caca?”... Establir estratègies, donar eines als fills perquè puguin enfortir la seva autoestima i gestionar el rebuig que segur patiran, dialogar sempre que ho necessitin i afavorir que puguin expressar amb nosaltres el seu dolor, sent capaços com a adults d’acollir-lo i no negar-lo, serà bàsic i un gran suport per als nostres fills.
- Sovint el missatge que reben a casa els nostres fills (de respecte vers la diferència, tots som iguals...) resulta absolutament contradictori amb el que es troben a la tele, a l’escola, al carrer. Potser que els hi parlem també de tot el que es trobaran a fora (que la societat l’assenyalarà, que la policia el pararà..., pel sol fet de ser negre). Cal ser conscients que els problemes que ells pateixen, o patiran, nosaltres no els hem patit.
- Quan s’organitza una trobada de famílies adoptants a l’Àfrica, els nens estan molt contents de sentir-se iguals que els altres nens, per una dia no són els únics, els diferents. I s’hi senten bé. També es queden gratament sorpresos, quan han viatjat a ciutats com Londres, de veure tanta barreja racial als carrers, a la societat, parelles mixtes..., en veure persones negres en treballs o professions on aquí mai havien vist ningú que no fos blanc.
- Sovint, quan les famílies es troben amb algun episodi ra***ta entre els infants a l’escola, els mestres tendeixen a treure-li importància i les protestes o els suggeriments de la família afectada serveixen de ben poc. Avui dia hi ha prou recursos per treballar a l’escola la diferència, el racisme, i es pot fer des dels primers cursos. Però poques escoles ho fan. Perquè aquestes actituds canviïn, el millor es que intervingui, no la família afectada sola, sinó acompanyats per alguna entitat o associació que pugui suggerir activitats o orientacions a la mateixa escola. Així és molt més efectiu.
- Hem observat també maneres noves d’enfocar el tema. Davant un comportament ra***ta per part d’un infant, l’actitud pot ser, en lloc de punitiva o simplement condemnatòria, la de preguntar-se conjuntament “què podem fer per ajudar a aquest nen que va dir això, que va fer allò... que va tenir aquest comportament ra***ta”.
- La imatge que veuen sovint dels seus països d’origen mostra només la pobresa, el conflicte... o, a l’escola, una imatge folklòrica i estereotipada amb la que no poden identificar-se en absolut... És molt important que els hi posem a l’abast d’altres referents, tant del país d’origen, com de personalitats que han destacat (i no només en la música o l’esport) i que són també dels seu país d’origen, o tenen la pell fosca o negra con ells. És important que puguin tenir aquests referents per la seva autoestima i el seu apoderament.
- Encara s’utilitza a les escoles l’expressió “color carn”, per referir-se al color blanc-beix, quan ja existeixen –i moltes escoles les tenen- les capses de colors amb un bon assortit de tots els colors de la pell.
- Hi ha hagut casos molt greus, fins arribar a la malaltia mental o a fer intents o arribar al suïcidi, entre fills adoptius en els que l’element de la diferència racial hi és present. Indubtablement no és aquesta la causa, és un dels elements. Patir el racisme és personalment molt dolorós, sortir al carrer i que et tractin malament per ser diferent suposa un gran impacte. Hi ha joves que eviten parlar del racisme, de la diferència, precisament perquè arrosseguen un gran dolor intern per experiències viscudes. En alguns joves que presenten una problemàtica important, a nivell de salut mental, per aquest tema, s’han pogut observar dos elements comuns: a la família no es parlava gairebé mai ni de l’adopció ni del racisme, als pares el hi feia por, evitaven un tema dolorós, es sentien insegurs i no sabien com parlar-ne... I així el que feien era deixar al nen sol. I quan la problemàtica s’ha fet molt evident i han anat a demanar ajuda, era ja massa t**d.
Moltíssimes gràcies als ponents, Cari Mc Cay i David Noguer, per tota la interessant informació amb que ens vau enriquir, i als pares i fills adoptius que vau participar a la xerrada, per les vostres aportacions.
A continuació us deixem un seguit de recursos per tal que els vostres fills puguin tenir referents positius de persones amb diferents trets racials, així com a eines que us ajudin a poder parlar amb ells de diferència, racisme, drets humans...
RECURSOS:
Facebook:
“Adivina quién viene a cenar esta noche”
Referentes in*******ales invitad@s cada noche a nuestra mesa.
El reto es conseguir que todos los niñ@s, vengan de donde vengan y sean del color que sean, tengan personajes de referencia que les ayuden a formar una identidad positiva.
https://www.facebook.com/groups/adivinaquienvieneacenarestanoche/permalink/2989984494566253/
“Madres Contra el Racismo” (antes Ambhin)
Madres racializadas y blancas trabajando con un objetivo común: Concienciar a la sociedad en general y a los agentes educativos en particular del racismo que sufren las personas racializadas tanto en el ámbito cotidiano como en el institucional. Recopilar, elaborar y difundir herramientas para el empoderamiento de niños/as, adolescentes y jóvenes racializados.
https://www.facebook.com/ambhin.org/
You tube:
“Racismo en España con Moha Gerehou”
Moha Gerehou, periodista en El Diario y activista contra el racismo se sienta en el sofá para hablar sobre Racismo en España.
https://www.youtube.com/watch?v=I-7WfgGwmLY&ab_channel=FortfastWTF
Webs:
“Pareu de parar-me”, campanya de SOS Racisme i web-denuncia de les parades i identificacions policials per criteris discriminatoris de diferència racial.
https://www.paraddepararme.org/inicio/
http://www.sosracisme.org/
Altres:
Col·lectiu Black Barcelona, referents dins la comunitat Afro per a totes les edats, però sobre tot per a joves afroespanyols que es mouen entre dues cultures. https://www.facebook.com/BlackBarcelonaColectivo/
Escoleta antira***ta del Espacio Migrante:
Formadores : Maria Ngolong (Formadora)
Oficina per a la No Discriminació:
https://ajuntament.barcelona.cat/oficina-no-discriminacio/es
Sindic de Greuges Catalunya:
https://www.sindic.cat/ca
Projecte Humanae, de la fotògrafa i activista brasilera Angelica Dass: un projecte artístic, documental i educatiu que demostra que el que defineix a l’ésser humà és la seva ineludible singularitat i, per tant, la seva diversitat.
https://angelicadass.com/photography/humanae/
Referents (amb noms propis) i Activistes antiracistes:
Desirée Bela : (Activista, autora del llibre «Ser mujer negra en España» i col·laboradora del diari Público)
Lucía Mbmio : (periodista)
Esthr Mayoko : (escriptora, professora d’universitat, activista lgtbi)
Denise Duncan (Directora teatral, actriu i productora)
Montserrat Anguiano: (pintora)
Iki Yos: (activista trans)
CNACAT @ cnacat (Comunitat negra afrodescendente de Catalunya)
Rubén Bermúdez: (fotògraf)
Nogay Ndiaye Mir: (Professora i activista antira***ta)
The black view: (col.lectiu d’actrius I actors afrodescendents)
Sally Fenaux: (Productora de cinema i directora)
Yeison Garcia: .f.garcia.lopez (Politòleg antira***ta)
Kwanzaa: (Asociación afrodescendiente universitaria)
Espacio Afro: (Colectivo de Madrid)
Asaari Bibang: (Actriu i còmica)
Top Manta: (Col·lectiu de persones migrants activistes)
Chenta Tsai: (Activista lgtbi)
Miriam Hatibi: (Consultora en comunicació i activista)
Tinta Negra: (Col·lectiu d’actrius i actors negres)
The Sey Sisters: (Cantants afrocatalanes)
Publicacions especialitzades:
Llibreries especialitzades:
minds.libros (Valencia)
(Barcelona)
(Barcelona)
(Barcelona)
Publicacions ADDIF:
Video-Guia Iguals i Diferents, una guia per a parlar amb els infants de Diversitat i Drets (amb guia didàctica pels educadors).
http://www.addif.org/addif_web/Guia_Iguals_i_Diferents.html
“Parlant de l’Adopció sense embuts”, una Guia-Quadern interactiu per a llegir conjuntament adults i infants (a partir de 10 anys), afavorint i facilitant la comunicació sobre tots aquells aspectes relacionats amb l’adopció –diversitat familiar, racial, identitat, abandonament, cerca d’orígens, etc.- . Propera publicació en castellà i català.
Caixes de llapis de colors carn:
https://www.amazon.es/stores/Giotto/page/F87BE1BF-D556-4D84-BF6E-9AF113379EC5?ref_=ast_bln
