30/05/2017
Visita al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el passat 24 de maig, dels alumnes de quart del Grau de Geografia i Ordenació del Territori amb l’assignatura Ordenació del Territori. A continuació us mostro una interessant reflexió a càrrec del professor Ignasi Aldomà sobre què té a veure el Parc Nacional amb l’ordenació del territori?
- Què té a veure el Parc Nacional amb l’ordenació del territori?
És la primera qüestió que ens plantejà el guia que ens havia d’acompanyar en la visita. Curiosament, era la mateixa qüestió que el dia abans plantejava un estudiant, escèptic com el mateix guia sobre el fet que la visita a un àrea natural com el Parc tingués alguna cosa a veure amb l’assignatura “ordenació del territori” que n’era el motiu.
La raó d’aquest escepticisme no és mancat de fonament ¿Com ens atrevim a ordenar, “posar ordre”, en uns espais que per definició no accepten activitats d’explotació dels recursos en el seu interior i que tenen per objectiu el manteniment dels equilibris que es produeixen de manera natural? Al Parc només cal deixar que el cicle de la natura faci la seva via. Que les plantes i animals morin de vells, que els arbres morts es descomposin de manera natural, que els allaus acompleixin el cicle de destrucció i regeneració natural, que els excessos d’algunes espècies es redueixin per la mateixa competència en la cadena tròfica, que les aigües flueixin sense interrupcions,...
Pròpiament, en un Parc Nacional no caldria fer-hi res. Però aquí comença precisament el problema, perquè si de no fer-hi res es tractés, potser ja no hagués calgut inventar-se un Parc Nacional. Perquè, si creem un Parc Nacional, no és precisament perquè la gent hi vagi? No consisteix el Parc Nacional en una “marca turística” potent que atreu visitants d’aquí i de molt enllà, fins a mig milió anualment, hàbits de “natura”, paisatges sensacionals i altres promeses?
De moment, la resposta a si el Parc Nacional té a veure amb l’ordenació del territori és bastant clara i senzilla: només cal mirar la pàgina web del mateix Parc per veure en l’apartat d’instruments de planificació i gestió” la quantitat de figures específiques d’ordenació de les activitats del parc. Hi caldria sumar tots els instruments urbanístics que, des de dalt, afecten la regulació dels usos, construccions i activitats de la zona, més les múltiples normatives sectorials. Això a banda dels programes i intervencions directes en la gestió del mateix territori del Parc. Disposar el traçat dels senders i les vies d’accés, regular les diferents edificacions i establir-ne els paràmetres, regular i controlar alguns aprofitaments interiors, determinar les normes de conducta dels visitants, disposar serveis a les àrees amb més concentració de visitants, fer un seguiment de la flora i la fauna, regular i disposar les activitats formatives i científiques,... Algú ha de redactar tots aquests plans i ha de gestionar les diferents accions amb algun tipus de criteri!
- Per això fan falta els coneixements i les accions d’ordenació del territori a l’interior del Parc!
- Potser sí que podríem fer les coses d’una altra manera; estalviar-nos tanta faramalla ordenadora o estalviar-nos, fins i tot, la declaració de Parc Nacional.
- Bé! En tot cas, aquesta és una decisió que també s’escau dins la reflexió de l’ordenació del territori”.
