Acadèmia Valenciana de la Llengua

Acadèmia Valenciana de la Llengua Institució de la Generalitat Valenciana que té per funció determinar i elaborar la normativa lingüística del valencià

𝗲𝗳𝗲𝗺𝗲̀𝗿𝗶𝗱𝗲Hui l’Acadèmia Valenciana de la Llengua fa el primer acte públic de commemoració del vint-i-cinqué aniversari ...
28/05/2026

𝗲𝗳𝗲𝗺𝗲̀𝗿𝗶𝗱𝗲

Hui l’Acadèmia Valenciana de la Llengua fa el primer acte públic de commemoració del vint-i-cinqué aniversari de la seua constitució. Va ser el 15 de juny de 2001 quan el ple de les Corts Valencianes va elegir els primers vint-i-un acadèmics i acadèmiques que conformaren el primer ple de la institució, els quals prengueren possessió de la seua nova condició en un acte al Saló de Corts del Palau de la Generalitat el 23 de juliol d’aquell mateix any.

Es commemora així una efemèride, entenent esta paraula en l’accepció que arreplega el Diccionari Normatiu Valencià: ‘esdeveniment notable que se sol recordar en qualsevol dels seus aniversaris’. Este és el significat actual més usual d’este mot, juntament amb el de ‘commemoració d'este aniversari’ i el de ‘nota o article on es recorda un fet notable ocorregut en una data determinada d'anys anteriors’.

Esta última accepció és la que remet al significat originari de la paraula, perquè, tal com també arreplega el Diccionari Normatiu Valencià, 𝘦𝘧𝘦𝘮𝘦̀𝘳𝘪𝘥𝘦𝘴 (en plural) era el nom que rebien antigament els ‘llibres en què es registraven dia per dia els esdeveniments de la vida d'un personatge’ i també una ‘relació d'esdeveniments ocorreguts en diferents èpoques en la data d'un dia determinat’. Estes relacions de fets històrics encara tenen el seu espai en alguns mitjans de comunicació, que oferixen esta informació com una secció fixa que compta amb seguidors fidels.

Finalment, un tercer grup d’accepcions d’esta paraula és el que està relacionat amb el camp de l’astronomia . Així, 𝘦𝘧𝘦𝘮𝘦̀𝘳𝘪𝘥𝘦𝘴 (també en plural) és el nom que rep un ‘almanac astronòmic’ i també un ‘conjunt de taules en les quals s'indiquen les distintes posicions que ocupen cada dia en el firmament certs astres, com ara asteroides, planetes o les estreles principals d'una constel·lació, durant un interval de temps que sol ser d'un any’.

Pel que fa a l’etimologia de la paraula 𝘦𝘧𝘦𝘮𝘦̀𝘳𝘪𝘥𝘦, es tracta d’una forma que prové del mot llatí 𝘦𝘱𝘩𝘦𝘮𝘦̆𝘳𝘪𝘴 i este, al seu torn, del grec ἐφημερίς, format a partir de ήμέρα, ‘dia’, que també trobem en l’arrel d’efímer. D’esta manera, una paraula com 𝘦𝘧𝘪́𝘮𝘦𝘳, que inicialment significava ‘que només dura un dia’ («La febra de la ànima, quala és? Ira; e deu ésser effímera, per tal com lo dia que naix deu morir» deia sant Vicent Ferrer en un dels seus sermons) i que actualment també s’aplica a processos que tenen una duració curta, compartix origen amb 𝘦𝘧𝘦𝘮𝘦̀𝘳𝘪𝘥𝘦, una paraula que associem a la commemoració d’un esdeveniment o fet destacable que perdura en la memòria col·lectiva i es manté viu al llarg del temps.

És així com la commemoració d’estos 25 anys de vida de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua és una efemèride que posa de manifest que la trajectòria consolidada d’esta institució no és gens efímera.

Foto: Alberto Estévez, Efe.

En el marc de la Fira Litterarum - Móra d’Ebre, estos dies es podrà visitar l’exposició itinerant «Francesc Almela i Viv...
26/05/2026

En el marc de la Fira Litterarum - Móra d’Ebre, estos dies es podrà visitar l’exposició itinerant «Francesc Almela i Vives, humanista de l’edat de plata», que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua dedica al seu escriptor de l’any. S’inagurarà el dimecres 27 de maig, a les 19 hores, amb l’assistència dels acadèmics Àngel Calpe i Josep Palomero, i es podrà visitar fins al diumenge 31.

𝗖𝗲𝗹𝗲𝗯𝗿𝗮𝗰𝗶𝗼́ 𝗱𝗲𝗹 𝟮𝟱𝗲́ 𝗮𝗻𝗶𝘃𝗲𝗿𝘀𝗮𝗿𝗶 𝗱𝗲 𝗹'𝗔𝗰𝗮𝗱𝗲̀𝗺𝗶𝗮 𝗩𝗮𝗹𝗲𝗻𝗰𝗶𝗮𝗻𝗮 𝗱𝗲 𝗹𝗮 𝗟𝗹𝗲𝗻𝗴𝘂𝗮L’Acadèmia Valenciana de la Llengua complix vint-...
25/05/2026

𝗖𝗲𝗹𝗲𝗯𝗿𝗮𝗰𝗶𝗼́ 𝗱𝗲𝗹 𝟮𝟱𝗲́ 𝗮𝗻𝗶𝘃𝗲𝗿𝘀𝗮𝗿𝗶 𝗱𝗲 𝗹'𝗔𝗰𝗮𝗱𝗲̀𝗺𝗶𝗮 𝗩𝗮𝗹𝗲𝗻𝗰𝗶𝗮𝗻𝗮 𝗱𝗲 𝗹𝗮 𝗟𝗹𝗲𝗻𝗴𝘂𝗮

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua complix vint-i-cinc anys i el mes de maig marca l’inici de la celebració. El primer dels actes per a commemorar l’efemèride tindrà lloc el 𝟮𝟴 𝗱𝗲 𝗺𝗮𝗶𝗴 𝗲𝗻 𝗹’𝗲𝘀𝗴𝗹𝗲́𝘀𝗶𝗮 𝗱𝗲𝗹 𝗺𝗼𝗻𝗲𝘀𝘁𝗶𝗿 𝗱𝗲 𝗦𝗮𝗻𝘁 𝗠𝗶𝗾𝘂𝗲𝗹 𝗱𝗲𝗹𝘀 𝗥𝗲𝗶𝘀 𝗱𝗲 𝗩𝗮𝗹𝗲̀𝗻𝗰𝗶𝗮. L’acte, que serà obert al públic fins a completar l’aforament, estarà conduït per la comunicadora Maria Juan, i inclourà una taula redona en què participaran els exacadèmics Ascensió Figueres, Marisol González Felip, Manuel Pérez Saldanya i Rafael Alemany; l’ex lletrat-secretari general Agustí Colomer, i els periodistes Ferran Bono i Violeta Tena, que farà de moderadora.

A continuació, la cantant La Maria oferirà una actuació amb alguns temes de la seua trajectòria musical.

𝗟'𝗲𝗻𝘁𝗿𝗮𝗱𝗮, 𝗮 𝗽𝗮𝗿𝘁𝗶𝗿 𝗱𝗲 𝗹𝗲𝘀 𝟭𝟳. 𝟯𝟬 𝗵, 𝗲́𝘀 𝗹𝗹𝗶𝘂𝗿𝗲 𝗳𝗶𝗻𝘀 𝗮 𝗰𝗼𝗺𝗽𝗹𝗲𝘁𝗮𝗿 𝗹'𝗮𝗳𝗼𝗿𝗮𝗺𝗲𝗻𝘁 (𝟮𝟬𝟬 𝗽𝗹𝗮𝗰𝗲𝘀).

📻 En este enllaç teniu el capítol 17 del programa «De dalt a baix». En esta ocasió, l'acadèmica Immaculada Cerdà parla d...
25/05/2026

📻 En este enllaç teniu el capítol 17 del programa «De dalt a baix». En esta ocasió, l'acadèmica Immaculada Cerdà parla de la festa cristiana en què es commemora la vinguda de l'Esperit Sant als apòstols: la Pentecosta. Cerdà recorda la història lingüística que hi ha darrere d'esta celebració.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua oferix la versió en valencià de la celebració de la missa i de les oracions bàsiques, així com les lectures pròpies de les eucaristies dominicals i de les solemnitats de l’any litúrgic i els rituals més importants.

Yolanda Martinez Ramon

https://www.rtve.es/play/audios/comunidad-valenciana-informativos/dalt-baix-capitol-17/17082381/

El 28 de maig, al Monestir de Sant Miquel dels Reis, comencem la celebració del 25 aniversari de la creació de l’Acadèmi...
22/05/2026

El 28 de maig, al Monestir de Sant Miquel dels Reis, comencem la celebració del 25 aniversari de la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Serà amb una taula redona sobre els 25 anys de l'AVL i amb l'actuació de l’actriu Maria Juan i la cantant Maria Bertomeu Soria (𝘓𝘢 𝘔𝘢𝘳𝘪𝘢). L'entrada és lliure fins a completar l'aforament (200 places).

𝗮𝗹𝗮𝗺𝗼𝗻Per a expressar la idea de quantitat o d’abundància disposem de recursos diversos que podem utilitzar segons el ma...
21/05/2026

𝗮𝗹𝗮𝗺𝗼𝗻

Per a expressar la idea de quantitat o d’abundància disposem de recursos diversos que podem utilitzar segons el major o menor grau de formalitat amb què vulguem comunicar-nos. Així, tenim a l’abast paraules com ara 𝘨𝘢𝘳𝘣𝘦𝘳𝘢, 𝘧𝘰𝘵𝘳𝘢𝘤𝘢𝘥𝘢, 𝘤𝘢𝘵𝘦𝘳𝘷𝘢, 𝘮𝘶𝘯𝘵𝘰𝘯𝘢𝘥𝘢 o 𝘱𝘪𝘭𝘢, i també locucions adverbials i preposicionals com ara 𝘶𝘯 𝘤𝘢𝘣𝘢̀𝘴 (𝘥𝘦), 𝘶𝘯 𝘨𝘳𝘢𝘱𝘢𝘵 (𝘥𝘦), 𝘶𝘯 𝘮𝘶𝘯𝘵𝘰́ (𝘥𝘦), 𝘶𝘯 𝘮𝘰́𝘯 (𝘥𝘦), 𝘣𝘰𝘯𝘢 𝘤𝘰𝘴𝘢 (𝘥𝘦) o 𝘶𝘯 𝘧𝘶𝘮.

En esta ocasió volem centrar la nostra atenció en una paraula no tan coneguda, però que també expressa eixa idea de quantitat gran o de grau considerable. Es tracta de l’adverbi 𝘢𝘭𝘢𝘮𝘰𝘯, que també ha donat lloc a la locució adjectiva 𝘢𝘭𝘢𝘮𝘰𝘯 𝘥𝘦, formes arreplegades en el Diccionari Normatiu Valencià. Es tracta, en tot cas, d’una paraula d’etimologia incerta: el 𝘋𝘪𝘤𝘤𝘪𝘰𝘯𝘢𝘳𝘪 𝘤𝘢𝘵𝘢𝘭𝘢̀-𝘷𝘢𝘭𝘦𝘯𝘤𝘪𝘢̀-𝘣𝘢𝘭𝘦𝘢𝘳 diu que sembla una grafia aglutinada de la construcció 𝘢 𝘭'𝘢𝘮𝘰𝘯𝘵, ‘a dalt’, mentre que Joan Coromines parla d’una alteració de la construcció 𝘦𝘯 𝘶𝘯 𝘮𝘰𝘯𝘵.

Pel que fa a l’extensió geogràfica, la presència de l’adverbi 𝘢𝘭𝘢𝘮𝘰𝘯 és característica d’algunes zones del valencià meridional, com ara la Marina Baixa o l’Alcoià. Una consulta en el Corpus Informatitzat del Valencià permet trobar-ne alguns exemples. D’una banda, en tenim testimoni en l’obra de l’historiador i folklorista alteà Francesc Martínez: «Els cànters i les canterelles són de terra blanca molt porosa, i per això fan l’aigua alamon fresca» descrivia en 𝘊𝘰𝘴𝘦𝘴 𝘵𝘪́𝘱𝘪𝘲𝘶𝘦𝘴 𝘥𝘦 𝘭𝘢 𝘔𝘢𝘳𝘪𝘯𝘢, 𝘭𝘢 𝘮𝘦𝘶𝘢 𝘤𝘰𝘮𝘢𝘳𝘤𝘢, de 1912; de l’altra, en l’obra del mestre i escriptor alcoià Jordi Valor i Serra: «Es menjà i begué alamon per tots els concurrents. Brindis i crits d’expansió els hi hagué per onsevulla», escriu en 𝘓𝘪𝘯𝘢 𝘔𝘰𝘳𝘦𝘭𝘭, 𝘶𝘯 𝘤𝘢𝘴 𝘢𝘱𝘢𝘴𝘴𝘪𝘰𝘯𝘢𝘯𝘵, de 1964.

El mateix CIVAL també ens dona testimoni d’algun ús esporàdic en obres d’autors d’altres comarques. És el cas de l’escriptora amb orígens a Agullent (la Vall d’Albaida), però resident a València, Milagros Espí («—Clar, dòna. ¡Poques ganes té la pobila de traure a relluir els dinés de l’agüelo... que en té alamon!...», 𝘌𝘴𝘤𝘭𝘢𝘵 𝘥𝘦 𝘳𝘰𝘴𝘦𝘴 𝘧𝘪𝘯𝘦𝘴, 1930), i del seu home, el periodista i autor teatral Jesús Morante i Borràs («La tia “Tacona” la de l’hort, era qui vestia, llesta, de flor, la carroça, cundint-li alamon la faena», 𝘊𝘢𝘮𝘪́ 𝘥𝘦 𝘭𝘭𝘶𝘮, 1931), nascut a Quart de Poblet (l’Horta), encara que darrere del procés de producció dels seus textos hi havia la seua dona.

Però si hi ha un autor que utilitza 𝘢𝘭𝘢𝘮𝘰𝘯 amb profusió és el prohom del valencianisme cultural, escriptor, historiador i bibliòfil Nicolau Primitiu Gómez Serrano, nascut a Sueca (la Ribera Baixa). Firmant de les 𝘕𝘰𝘳𝘮𝘦𝘴 𝘥𝘦 𝘊𝘢𝘴𝘵𝘦𝘭𝘭𝘰́ i màxim responsable de diverses entitats valencianistes (Lo Rat Penat, el Centre de Cultura Valenciana, Acció Cultural Valenciana o Proa. Consell de Cultura i Relacions Valencianes), en la seua obra hi ha abundants exemples de l’ús d’alamon, tant en els escrits privats («Entre el munt de les tapes vulgars de cartró n'hi ha alamon de pergamí» referix en els seus 𝘋𝘪𝘦𝘵𝘢𝘳𝘪𝘴 de 1937) com en els públics («Obrint arreu un còdex nostrat ens trobarem paraules alamon, ja per complet oblidades o, encara conservades per algun diccionari com a locucions antiquades», escriu en l’estudi sobre toponímia «Demús Ademús», publicat en el 𝘉𝘶𝘵𝘭𝘭𝘦𝘵𝘪́ 𝘥𝘦 𝘭𝘢 𝘚𝘰𝘤𝘪𝘦𝘵𝘢𝘵 𝘊𝘢𝘴𝘵𝘦𝘭𝘭𝘰𝘯𝘦𝘯𝘤𝘢 𝘥𝘦 𝘊𝘶𝘭𝘵𝘶𝘳𝘢 l’any 1935).

L’ús d’𝘢𝘭𝘢𝘮𝘰𝘯 és un tret d’estil continu en l’obra de Nicolau Primitiu, que es caracteritza per la inclusió d’un lèxic particular i heterogeni, en què, juntament amb formes col·loquials podem trobar-ne d’altres de reminiscències clàssiques, com queda ben palés en el seu lema, «València enans e aensús» (València abans i per damunt de tot), que presidí la seua trajectòria. N’és un exemple la seua biblioteca personal, especialitzada en temàtica valenciana, formada per més de 40.000 volums, que els seus descendents van donar a l’Administració i que va constituir el fons inicial de l’actual GVA Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu.

Foto: Lluís-Miren Zalbidea Gómez

𝗘𝗹 𝗗𝗡𝗩 𝗶𝗻𝗰𝗼𝗿𝗽𝗼𝗿𝗮 ‘𝗽𝗹𝗮𝗻𝘁𝗮𝗿 𝗮𝗹 𝘁𝗼𝗺𝗯’ En l’últim trimestre han entrat com a novetat les paraules ‘sotabalcó’, ‘descansó’ o ...
20/05/2026

𝗘𝗹 𝗗𝗡𝗩 𝗶𝗻𝗰𝗼𝗿𝗽𝗼𝗿𝗮 ‘𝗽𝗹𝗮𝗻𝘁𝗮𝗿 𝗮𝗹 𝘁𝗼𝗺𝗯’

En l’últim trimestre han entrat com a novetat les paraules ‘sotabalcó’, ‘descansó’ o ‘emeriatà’, entre altres. A més, el Portal Terminològic ha incorporat un centenar de neologismes entre els quals es troben ‘dendrocidi’, ‘efecte dragó’ i ‘quota de presència’

Una quantitat important del vocabulari propi de cada llengua correspon a realitats culturals específiques de la societat en què es parla. De fet, podem afirmar que consultar un diccionari és obrir una finestra a un univers particular de referències.

En este sentit, sovint ens trobem amb paraules d’ús general que adquirixen un significat particular en el marc d’una manifestació cultural concreta, encara que no sempre esta especificitat queda reflectida en els diccionaris. Este és el cas del verb plantar, que, a partir del sentit de posar en terra alguna cosa de manera estable, s’ha especialitzat per a referir-se a instal·lar una falla o una foguera, significat que s’ha incorporat al nostre diccionari. Com a pròpia del mateix àmbit festiu, s’ha incorporat també la locució al tomb, o al tombe, que és la manera tradicional de plantar una falla o un foguera alçant amb cordes i altres dispositius manuals els elements que la formen, acoblats prèviament en terra.

D’altra banda, de la mateixa manera que parlem d’especialització semàntica en casos com el que s’ha comentat de plantar, parlem d’ampliació semàntica quan les paraules adquirixen significats que traspassen l’àmbit primer al qual pertanyien. Trobem exemples d’este procés en algunes de les noves accepcions incorporades al diccionari: aliat, aliada, per a referir-se, d’una banda, a la persona o al col·lectiu que dona suport o ajuda a una altra persona o causa i, de l’altra, a allò que resulta favorable per a l’existència o el bon funcionament d’alguna cosa; endogàmia, com a tendència d’un grup social a promocionar membres del propi entorn i rebutjar l’entrada de persones alienes, o contrició, amb el sentit de sentiment de penediment per una falta comesa.

Però la revisió del diccionari no es fa únicament sobre el significat de les paraules, sinó que també es té en compte la categorització gramatical de les entrades i es modifica quan es considera necessari per a reflectir millor l’ús actual. D’esta manera, en el diccionari s’ha incorporat l’ús com a substantiu de l’adjectiu autònom, autònoma i l’ús com a adjectiu i locució adjectival de gratis, debades i de franc, que fins ara només tenien reconeguda l’etiqueta d’adverbis, les primeres, i de locució adverbial, l’última.
Pel que fa a les paraules que han entrat com a novetat durant els últims mesos, podem destacar sotabalcó (‘revestiment de ceràmica de caràcter ornamental que cobrix la part inferior del balcó’), descansó (‘alleujament gran que sent algú quan es resol allò que el preocupava’) o els gentilicis abkhaz, abkhaza, d'Abkhàzia (Geòrgia), antiguà, antiguana, d'Antigua i Barbuda, bahrainià, bahrainiana, de Bahrain, emiratià, emiratiana, dels Emirats Àrabs Units, karabakhià, karabakhiana, de l'Alt Karabakh (l'Azerbaidjan) i mancunià, mancuniana, de Manchester (el Regne Unit).
Per a conéixer totes les novetats del DNV aprovades per l’AVL durant els últims mesos, faça clic ací.

https://www.avl.gva.es/wp-content/uploads/Actualitzacions_DNV.pdf =269

𝗘𝗹𝘀 𝗻𝗲𝗼𝗹𝗼𝗴𝗶𝘀𝗺𝗲𝘀
Pel que fa al Portal Terminològic Valencià, ha incorporat, entre altres, els neologismes següents: caixa refractària (‘caixa fabricada amb materials refractaris que té compartiments per a contindre les peces ceràmiques durant el procés de cocció en el forn’), dendrocidi (‘destrucció deliberada d'arbres amb finalitats simbòliques o per motius ideològics o econòmics’), efecte dragó (‘propietat d'un adhesiu que fa possible que els objectes que l'incorporen puguen adherir-se fermament a una paret vertical o a un sostre i desapegar-se'n fàcilment’), emmotlament per colatge (‘tècnica de conformat d'un objecte ceràmic consistent en l'abocament d'una pasta, en estat líquid, sobre un motle porós, que per efecte de la capil·laritat absorbix l'aigua de la pasta i li conferix la forma final’), índex d'impacte (‘indicador que mesura la repercussió d'una revista dins de la seua comunitat científica basant-se en el nombre de citacions que s'han fet dels articles que conté’), indicació (‘seqüència de text o de dades d'altra mena que un usuari introduïx en un sistema informàtic, especialment en un sistema d'intel·ligència artificial, per a fer-li una sol·licitud específica’), laboratori viu (‘espai d'innovació oberta promogut per centres d'investigació, administracions i empreses per a resoldre necessitats sectorials o territorials concretes amb la participació activa de l'usuari final i posant a prova en entorns reals les solucions obtingudes’), quota de presència (‘percentatge d'aparició d'una marca en un espai o un canal determinats en relació amb el percentatge d'aparició de la resta de marques de la mateixa categoria o del mateix sector durant el mateix període de temps, que indica el seu grau de visibilitat en aquell espai’), resistència mecànica (‘capacitat d'un material d'oposar-se a una força exterior per unitat d'àrea quan està sotmés a sol·licitacions mecàniques’), simulació de compra (‘tècnica d'investigació de mercat consistent a fingir, a través d'una persona que es fa passar per client, accions de compra o sol·licituds d'informació de béns o servicis, amb l'objectiu de verificar el compliment dels paràmetres de qualitat establits per la direcció de l'empresa avaluada o d'un òrgan supervisor’), taxa de congestió (‘taxa que grava la circulació de vehicles en l'interior d'una àrea determinada, sovint urbana, amb independència del nombre i la llargària dels desplaçaments efectuats durant el seu període de vigència, que té l'objectiu de reduir-ne la congestió’) o trama inversa (‘disposició de les hifes de l'himenòfor de manera que, prop de l'himen, presenten un patró regular, mentre que en el centre s'orienten cap a este’).

19/05/2026

El 6 de maig la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura va atorgar el guardó en la modalitat d’institucions públiques a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), en reconeixement a la seua tasca continuada en la promoció del valencià i el foment de la lectura a través d’iniciatives que acosten la llengua i la literatura a tots els públics, especialment als més joves.

«Una feina sostinguda que es concreta en projectes com “L’Escriptor/a de l’Any” i moltes altres accions que connecten el món educatiu, cultural i editorial, i que contribueixen a fer arribar la literatura als lectors d’una manera viva i significativa.

📽️ En aquest vídeo, coneixem les veus que participen en aquesta tasca i reflexionem sobre com el treball de l’AVL impacta en els lectors i ajuda a construir una comunitat lectora més forta i compromesa.

👏 Un reconeixement a una institució clau per a la llengua i la cultura, que treballa per a despertar el gust per llegir i fer de la literatura una experiència compartida».

📻 En este enllaç teniu el setzé capítol del programa «De dalt a baix». En esta ocasió, l'espai radiofònic coincidix amb ...
18/05/2026

📻 En este enllaç teniu el setzé capítol del programa «De dalt a baix». En esta ocasió, l'espai radiofònic coincidix amb la celebració del Dia Internacional contra l’homofòbia, la transfòbia i la bifòbia. L'acadèmica Immaculada Cerdà parla de: la lluita per reivindicar la igualtat dels drets de les persones que senten atracció sexual per individus del mateix sexe, és a dir, homosexuals; els drets dels transsexuals, les persones que se senten identificades amb el gènere oposat a aquell que se li va atribuir en el naixement d'acord amb les seues característiques biològiques i dels bisexuals, les que senten atracció sexual per individus dels dos sexes.

Yolanda Martinez Ramon

http://play.rtve.es/a/17070860

📚 Demà tenim una cita amb la Plaça del Llibre de Gandia per a presentar l'exposició itinerant de l'Escriptor de l'Any, F...
15/05/2026

📚 Demà tenim una cita amb la Plaça del Llibre de Gandia per a presentar l'exposició itinerant de l'Escriptor de l'Any, Francesc Almela i Vives. A més, els acadèmics Angels Gregori, Àngel Calpe i Josep Palomero participaran en una taula redona.

Plaça del Llibre
Fundació FULL - Fundació pel Llibre i la Lectura

Dirección

Avinguda Constitució, 284
Valencia

Teléfono

+34963874023

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Acadèmia Valenciana de la Llengua publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.

Compartir