Acadèmia Valenciana de la Llengua

Llamar Cómo llegar Página web

Acadèmia Valenciana de la Llengua Institució de la Generalitat Valenciana que té per funció determinar i elaborar la normativa lingüística del valencià

16/10/2026

🎥 Este és el vídeo que resumix l'Obertura del curs acadèmic 2026-2027. L'acte va tindre lloc el passat dimecres en l'església del Monestir de Sant Miquel dels Reis. Gràcies per a acompanyar-nos en un dia ben especial per a la institució. Revista SAÓ

𝘀𝗮𝗼́Dimecres va tindre lloc l’obertura del curs 2026-2027 de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, un acte en què es va e...
16/10/2026

𝘀𝗮𝗼́

Dimecres va tindre lloc l’obertura del curs 2026-2027 de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, un acte en què es va entregar la medalla de la institució a la revista 𝘚𝘢𝘰́, una capçalera històrica de la premsa valenciana que s’ha caracteritzat per la defensa constant del valencià al llarg dels seus cinquanta anys de vida. En la laudatio pronunciada per l’acadèmica Maria Josep Marín es recordava com va sorgir el nom de la publicació: «Es va proposar 𝘚𝘰𝘭𝘤 i 𝘚𝘢𝘰́. I, clar, s’havia de sembrar, calia preparar la terra, i per això va guanyar 𝘚𝘢𝘰́, perquè quan tinguérem saó podríem sembrar i recollir els fruits».

Originàriament, la paraula 𝘴𝘢𝘰́ fa referència al ‘grau d’humitat d’una terra, suficient perquè produïsca fruit, especialment després d’haver plogut’. És un mot que prové del llatí 𝘴𝘢𝘵𝘪𝘰 (‘sembrada’, ‘sembra, temps de sembrar’), el qual deriva de 𝘴𝘢𝘵𝘶𝘴, participi del verb 𝘴𝘦𝘳𝘦̆𝘳𝘦 (‘sembrar’).

D’este significat inicial de 𝘴𝘢𝘰́, propi de l’agricultura, com a ocasió bona, oportuna, per a sembrar, la paraula va desplegar prompte un sentit figurat associat a la idea d’ocasió, oportunitat o temps en què passa una cosa. Si consultem el Corpus Informatitzat del Valencià, constatem que un dels primers usos documentats d’esta accepció és de 1263, en un dels plets que arreplega el Llibre de la Cort del Justícia d’Alcoi: «Bertomeu de Marturel 𝘱𝘳𝘰 𝘵𝘦𝘴𝘵𝘦 𝘪𝘶𝘳𝘢𝘷𝘪𝘵. 𝘐𝘯𝘵𝘦𝘳𝘳𝘰𝘨𝘢𝘵𝘶𝘴 𝘥𝘪𝘹𝘪𝘵 que él dit testimoni vi e odí e present fo com aquela saó que lo dit Ramon de Fenoses stablí aquela terra a lauraó al dit Berenguer Cabot, zo és a saber, que li’n donà la meytat de totz lo·spletz e·l fruytz que d’aquela terra isquesen, aytant cant bé a él l’avie stablida, exceptat lo noguer que·s retenc».

A partir d’este sentit genèric (‘ocasió, oportunitat’), s’explica la locució verbal 𝘱𝘢𝘴𝘴𝘢𝘳-𝘴𝘦’𝘯 𝘭𝘢 𝘴𝘢𝘰́ (a algú), que s’utilitza per a expressar que a algú li ha passat el moment oportú per a fer alguna cosa, especialment als jóvens l’oportunitat de casar-se: «Com la saó se n’empasa, / a una no li dien chut, / veent que pasaben dies, / s’agarrà en un cheperut» escrivien l’any 1887 els fallers del carrer de Maldonado de la ciutat de València en el seu llibret.

També a partir del significat específic de 𝘴𝘢𝘰́ propi de l’agricultura, la paraula va adquirir un altre sentit més general: ‘estat d’una cosa que ha arribat a la maduresa, a la perfecció’. El trobem en el pròleg que Teodor Llorente escrigué en 1900 per a l’edició pòstuma dels poemes de Víctor Iranzo: «Llegir-los és com entrar en un jardí y respirar l’ayre perfumat de roses, jesmils y violetes. No aplegà a completa sahó esta poesia, plena de sàvia primaveral; però, encara aixís, sa exhuberant florida demostra verdader numen, y és un dels triünfos més gloriosos de nostre renaiximent lliterari regional».

Com es pot observar, la paraula 𝘴𝘢𝘰́ és molt productiva en sentits figurats. Passa també amb l’expressió 𝘧𝘦𝘳 𝘴𝘢𝘰́, que originàriament significava regar bé la terra seca o erma abans de sembrar a fi d’aconseguir el grau d’humitat idoni i preparar-la perquè la llavor puga germinar, i que en sentit figurat expressa també la idea de posar en marxa una idea o un projecte.

Tornant a l’inici, si la revista 𝘚𝘢𝘰́ es fundà l’any 1976, només dos anys després un grup de música popular del Camp de Túria també anomenat Saó guanyava el I Concurs de Música Valenciana Ciutat de Burjassot. El moviment de la cançó popular faria saó i anys després germinaria tota una sèrie de grups d’estils diversos amb el valencià com a bandera. 𝘚𝘢𝘰́ (2008) és també el títol d’un dels discos de la Gossa Sorda. El grup s’acomiadava fa uns dies dels escenaris amb un concert a Pego en què sonà la seua cançó «Farem saó», una reivindicació d’icones de la cultura popular valenciana que constituïx tota una declaració de principis: «Farem saó que ofegue la sequera i entre les canyes del camí rebrotaran noves idees com llances al vent».

𝗟’𝗔𝗰𝗮𝗱𝗲̀𝗺𝗶𝗮 𝗳𝗮 𝘂𝗻𝗮 𝗰𝗿𝗶𝗱𝗮 𝗮 𝗺𝗮𝗻𝘁𝗶𝗻𝗱𝗿𝗲 𝘃𝗶𝘂 𝗲𝗹 𝗳𝗶𝗹 𝗱𝗲 𝗹𝗮 𝗹𝗹𝗲𝗻𝗴𝘂𝗮La presidenta de l’Acadèmia, Maria Àngels Francés, ha inaug...
15/10/2026

𝗟’𝗔𝗰𝗮𝗱𝗲̀𝗺𝗶𝗮 𝗳𝗮 𝘂𝗻𝗮 𝗰𝗿𝗶𝗱𝗮 𝗮 𝗺𝗮𝗻𝘁𝗶𝗻𝗱𝗿𝗲 𝘃𝗶𝘂 𝗲𝗹 𝗳𝗶𝗹 𝗱𝗲 𝗹𝗮 𝗹𝗹𝗲𝗻𝗴𝘂𝗮

La presidenta de l’Acadèmia, Maria Àngels Francés, ha inaugurat el curs acadèmic 2026-2027 en un acte solemne en l’església de Sant Miquel dels Reis. En el seu primer acte inaugural com a màxima representant de l’Acadèmia, Francés ha fet una crida a mantindre viu el fil del valencià, amb una metàfora en què la llengua és una «trama de molts fils». «Una llengua és un teixit que no ha deixat mai d’ordir-se. I nosaltres en formem part. No som els propietaris del teixit, sinó els depositaris. I també, inevitablement els teixidors», ha defés.
En este sentit, Francés ha destacat que l’Acadèmia té el privilegi d’observar «els dibuixos i les filigranes que van traçant-se en la fisonomia de la llengua». Per això ha recordat que la institució té l’obligació de preservar el patrimoni lingüístic i adaptar-lo a les noves necessitats del segle XXI. «Volem una Acadèmia que guie la ciutadania, que impulse el valencià i, sobretot, que el projecte al món com allò que és: una riquesa compartida, un fet distintiu».
Sobre el model de llengua de l’AVL, Francés ha insistit que és «respectuós, alhora, amb la tradició popular i culta, des de les Normes de Castelló fins a l’actualitat». «Volem que els valencians reconeguen la seua manera de parlar en la llengua comuna, que senten que les formes pròpies dels seus pobles i comarques són també part del patrimoni que l’Acadèmia estudia, valora i contribuïx a preservar», ha indicat.
La presidenta també ha defés la necessitat de mantindre vincles estables amb tot el domini lingüístic. «Partint d’estes premisses, estenem la mà a totes les institucions que les compartisquen». «Seurem a parlar», ha continuat, «de manera constructiva i clara, lluny d’estratègies que promouen la confusió i es perden en debats estèrils i contraproduents per al poble valencià».

𝗠𝗲𝘀 𝗿𝗲𝗰𝘂𝗿𝘀𝗼𝘀 𝗶 𝗰𝗼𝗹·𝗹𝗮𝗯𝗼𝗿𝗮𝗰𝗶𝗼́
Maria Àngels Francés ha reclamat voluntat i més recursos per a mantindre el llegat dels vint-i-cinc anys d’història de l’Acadèmia. Però, sobretot, per a continuar sent present i futur, i per a fer front a l’amenaça de la minorització. «Necessitem recursos per a oferir coneixements i instruments a la ciutadania; per a prestigiar el valencià en tots els àmbits, per a convertir-lo en una ferramenta útil en tots els contextos socials, i per a fer del valencià una llengua atractiva i útil als grups de població d’origen no valencianoparlant», ha dit. Per això, ha agraït el suport i la solidaritat d’entitats i institucions en els moments més complicats per a l’Acadèmia. «Ningú que estiga en esta sala és alié a les vicissituds que hem travessat estos darrers anys quan algú va decidir que s’havia d’aplicar la tisora. Fou un atac a l’Acadèmia, però, sobretot, al valencià», ha manifestat.
En este sentit, Francés ha mostrat la predisposició de la institució a col·laborar «des de la lleialtat recíproca» amb el Consell dins de les competències de l’Acadèmia i ha exigit respecte per la tasca acumulada pels successius equip i professionals de l’Acadèmia en estos vint-i-cinc anys.
«En l’Acadèmia, amb el seu excel·lent equip humà i els vint-i-un acadèmics que ara formen el plenari, de llarga i prestigiosa trajectòria compromesa amb l’estudi i la defensa de la llengua», ha expressat Francés, «afrontem este repte amb sentit de la realitat, amb energia i amb el convenciment que som molts els qui volem continuar fent passades a este teler».
I ha afegit: «Fil a fil, passada a passada, fins a constituir una trama ben resistent, de diferents colors, suau al tacte, que ens abrigue, que ens represente».

𝗠𝗲𝗱𝗮𝗹𝗹𝗮 𝗽𝗲𝗿 𝗮 𝗹𝗮 𝗿𝗲𝘃𝗶𝘀𝘁𝗮 𝗦𝗮𝗼́
Durant l’acte d’obertura del curs acadèmic, s’ha entregat la Medalla de la institució a la revista Revista SAÓ. La institució reconeix el treball de la publicació degana en valencià en defensa de la llengua, el seu compromís social i cultural, i la seua contribució a la construcció de la identitat valenciana.
La secretària de la Comissió de Textos Religiosos, Maria Josep Marín, ha sigut l’encarregada de la laudatio, de Saó, en la qual ha reconegut la dificultat per a compendiar la trajectòria de la revista. «Intentar plasmar en uns pocs minuts cinquanta anys de vida d’una publicació tan emblemàtica, i que ha fet tant per la nostra llengua i la nostra cultura, obliga a una tria ineludible d’esdeveniments i protagonistes que de cap manera podrà ser justa amb tots els faedors de este miracle viu que és Saó». Marín ha fet un repàs exhaustiu de l’evolució de la revista, tot subratllant que en cap moment ha renunciat als seus ideals bàsics. «Saó ha evolucionat molt i ha sabut adaptar-se als nous temps. Però també s’ha mantingut fidel a les idees fundacionals: cristianisme i valencianisme», ha expressat.
Així mateix, l’acadèmica ha acudit a la saviesa popular dels majors per a valorar l’èxit de la revista malgrat les dificultats de tota mena a les quals ha hagut de fer front. «Quan Déu vol, sense núvols plou. I en estes cinc dècades, sembla que Déu ha aprofitat la il·lusió, la faena, la passió, l’esperança, el diàleg, la lleialtat, el rigor, la fe, la valentia, la generositat, l’honestedat, la tenacitat, la bona voluntat i la intel·ligència de totes les persones que han participat i participen en la revista per a fer caure una pluja fina, constant i en valencià, una pluja suau i benefactora, que ha nodrit la nostra terra i ha fet la saó necessària per a mantindre ben viva la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra història: el que som com a poble».Vicent Boscà, director de la revista, ha agraït el reconeixement de l’AVL a la revista i, especialment, als lectors i subscriptors de Saó. «Som menudets, però, gràcies a les persones que opinen i escriuen en la nostra revista, sempre fem per oferir qualitat i un bon nivell de reflexió. No som de lectura fàcil, per dir-ho d’alguna manera», ha expressat.
En el parlament, el periodista ha destacat el treball de tots els col·laboradors que han passat per la revista perquè en el territori valencià «puguem viure en llibertat i amb respecte, orgullosos de tindre una cultura basada en realitats i no en allò imaginari que agrada capritxosament al líder del moment... I tot viscut en valencià, en la nostra llengua».

𝗛𝗼𝗺𝗲𝗻𝗮𝘁𝗴𝗲 𝗺𝘂𝘀𝗶𝗰𝗮𝗹 𝗮 𝗹𝗲𝘀 𝗘𝘀𝗰𝗿𝗶𝗽𝘁𝗼𝗿𝗲𝘀 𝗱𝗲 𝗹’𝗔𝗻𝘆 𝟮𝟬𝟮𝟳
En l’acte, la secretària d’AVL, Immaculada Cerdà, ha llegit la memòria de la institució corresponent a l’any 2025, i el grup Piacere dei Traversi ha interpretat algunes peces vinculades a les Escriptores de l’Any 2027, que estarà dedicat a l’autoria femenina en l’Edat Moderna.
A l’obertura del curs acadèmic han assistit el vicepresident segon del Consell, José Luis Díez; el director general de Política Lingüística, Vicent Satorres; portaveus i diputats dels grups parlamentaris de les Corts; alcaldes i regidors d’ajuntaments de la Comunitat Valenciana, i representants de les universitats, sindicats i entitats culturals i socials.

En este enllaç teniu el 𝗰𝗮𝗽𝗶́𝘁𝗼𝗹 𝟯𝟳 𝗱𝗲𝗹 𝗽𝗿𝗼𝗴𝗿𝗮𝗺𝗮 𝗗𝗲 𝗱𝗮𝗹𝘁 𝗮 𝗯𝗮𝗶𝘅. En esta ocasió, l'acadèmica Immaculada Cerdà ens parla ...
13/10/2026

En este enllaç teniu el 𝗰𝗮𝗽𝗶́𝘁𝗼𝗹 𝟯𝟳 𝗱𝗲𝗹 𝗽𝗿𝗼𝗴𝗿𝗮𝗺𝗮 𝗗𝗲 𝗱𝗮𝗹𝘁 𝗮 𝗯𝗮𝗶𝘅. En esta ocasió, l'acadèmica Immaculada Cerdà ens parla de 𝗹𝗮 𝗺𝗼𝗰𝗮𝗱𝗼𝗿𝗮𝗱𝗮.

Sabíeu que l’amor a la valenciana és de sucre i ametla? I embolcallat amb un mocador!

La paraula mocadorada, pronunciada [mokaoɾá], s’usa per a referir-se a un regal que fan els hòmens a les seues parelles a València, el 9 d’octubre, dia de Sant Donís. Es tracta d’un mocador gran, on s’emboliquen uns dolços de massapà que representen les fruites i les hortalisses de l’horta, acompanyades per la piuleta i el tronador, que tenen una significació més picant.

Manuel Sanchis Guarner en La ciutat de València, conta que:
« i encara es manté el costum d’oferir els fadrins a les seues núvies una “mocadorada” amb aquelles llepolies típiques de la festa; en la tradició valenciana, la de Sant Dionís és la diada dels enamorats».
Hi ha diverses explicacions en l’origen d’esta tradició. Jo els en conte tres i trien vostés la que més els faça el pes.

La primera situa l'origen de la mocadorada en el segle XVIII, arran de la fi de la Guerra de Successió. Des del segle XIV, per a commemorar l'entrada de Jaume I, a València es llançaven milers de coets i trons el dia de Sant Donís. Els Decrets de Nova Planta de Felip V van abolir els Furs valencians i van prohibir explícitament celebrar la festa del 9 d'Octubre, així com llançar pólvora. Com a mostra de rebel·lia i enginy, el gremi de sucrers de València va dissenyar uns dolços de massapà que imitaven la forma dels coets prohibits: les piuletes i els tronadors (els quals, a més, tenien una forma icònica en al·lusió als òrgans masculins i femenins).
Hi ha una versió molt estesa en la cultura popular. Diu la llegenda que, quan Jaume I va entrar triomfal a la ciutat l'any 1238, els habitants musulmans de la ciutat i dels horts de la rodalia van rebre el rei i la seua esposa, la reina Violant d'Hongria, oferint-los com a mostra de vassallatge les millors fruites i hortalisses de la terra de Balansiya, embolicats precisament en mocadors. Els massapans actuals serien una recreació d'aquell tribut.

I la tercera seria la continuació dels regals institucionals de l'Edat Mitjana. Quan les autoritats de la Ciutat de València volien homenatjar un personatge il·lustre, li regalaven una safata de plata amb aliments. Amb els anys, la safata de metall es va substituir per plats de ceràmica de Manises i Paterna, i els aliments es van acabar refinant en forma de massapans exquisits, un luxe que inicialment només es podien permetre les classes benestants.

Siga quin siga el seu origen, el ben cert és que la mocadorada continua sent la forma més dolça que tenim els valencians de dir «et vull» o «t'estime». Així que, ja ho saben: posen un poc de sucre, d'història i d'amor en les seues vides!

https://www.rtve.es/play/audios/comunidad-valenciana-informativos/dalt-baix-capitol-37/17256626/

09/10/2026
L’AVL rep el Premi Valencià de l’Any de la Fundació HuguetLa vicepresidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Rosa...
09/10/2026

L’AVL rep el Premi Valencià de l’Any de la Fundació Huguet

La vicepresidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Rosa Agost, i l’acadèmic Joan Rafael Ramos han assistit al lliurament dels premis de la Fundació Huguet, que enguany reconeixen «la fermesa de l’Acadèmia en la defensa de la normalització social del valencià». Agost ha agraït la concessió del Premi Valencià/Valenciana de l’Any 2025 a l’Acadèmia. «Enguany, l'Acadèmia complix vint-i-cinc anys. És un aniversari modest, però ben significatiu i transcendent», ha expressat Agost. En este sentit, la vicepresidenta ha subratllat el fet que al llarg d’estos l’anys, la institució ha consolidat la seua autoritat normativa, ha dotat el valencià de recursos essencials, ha impulsat la normalització lingüística i ha contribuït decisivament a la preservació i projecció de la llengua i la cultura valencianes. «I tot això des del rigor acadèmic i el treball constant i discret», ha remarcat.

«Gràcies de nou a la Fundació Huguet i a l'Ajuntament de Castelló pel premi. Amb este reconeixement ens encoratgeu a seguir treballant perquè el valencià siga una llengua viva, útil i de prestigi en tots els àmbits de la vida», ha manifestat.

A més, la vicepresidenta ha felicitat l’historiador Mateu Rodrigo Lizondo, guardonat també amb el Premi Valencià/Valenciana de l’Any per la seua contribució́ acadèmica al coneixement de la societat valenciana medieval i, especialment, del temps del rei Jaume I, del qual es commemora el 750 aniversari de la seua mort.

El Premi Gaetà Huguet ha sigut per a la pel·lícula La invasió́ dels bàrbars, pel·lícula dirigida per Vicent Monsonís Andreu en reconeixement a la seua qualitat visual i de producció́, així́ com especialment per l’esforç realitzat en favor de la normalització́ de la nostra llengua en el sector audiovisual valencià̀.

Amb estos guardons, la Fundació́ Huguet valora les aportacions al coneixement, la cultura i la llengua valencianes, així́ com la tasca de persones i institucions compromeses amb la societat valenciana.

L’AVL rep el Premi Valencià de l’Any de la Fundació HuguetLa vicepresidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Rosa...
09/10/2026

L’AVL rep el Premi Valencià de l’Any de la Fundació Huguet

La vicepresidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Rosa Agost, i l’acadèmic Joan Rafael Ramos han assistit al lliurament dels premis de la Fundació Huguet, que enguany reconeixen «la fermesa de l’Acadèmia en la defensa de la normalització social del valencià». Agost ha agraït la concessió del Premi Valencià/Valenciana de l’Any 2025 a l’Acadèmia. «Enguany, l'Acadèmia complix vint-i-cinc anys. És un aniversari modest, però ben significatiu i transcendent», ha expressat Agost. En este sentit, la vicepresidenta ha subratllat el fet que al llarg d’estos l’anys, la institució ha consolidat la seua autoritat normativa, ha dotat el valencià de recursos essencials, ha impulsat la normalització lingüística i ha contribuït decisivament a la preservació i projecció de la llengua i la cultura valencianes. «I tot això des del rigor acadèmic i el treball constant i discret», ha remarcat.
«Gràcies de nou a la Fundació Huguet i a l'Ajuntament de Castelló pel premi. Amb este reconeixement ens encoratgeu a seguir treballant perquè el valencià siga una llengua viva, útil i de prestigi en tots els àmbits de la vida», ha manifestat.

A més, la vicepresidenta ha felicitat l’historiador Mateu Rodrigo Lizondo, guardonat també amb el Premi Valencià/Valenciana de l’Any per la seua contribució́ acadèmica al coneixement de la societat valenciana medieval i, especialment, del temps del rei Jaume I, del qual es commemora el 750 aniversari de la seua mort.

El Premi Gaetà Huguet ha sigut per a la pel·lícula La invasió́ dels bàrbars, pel·lícula dirigida per Vicent Monsonís Andreu en reconeixement a la seua qualitat visual i de producció́, així́ com especialment per l’esforç realitzat en favor de la normalització́ de la nostra llengua en el sector audiovisual valencià̀.

Amb estos guardons, la Fundació́ Huguet valora les aportacions al coneixement, la cultura i la llengua valencianes, així́ com la tasca de persones i institucions compromeses amb la societat valenciana.

L’AVL felicita els valencians amb motiu del Nou d’Octubre amb uns versos de Francesc Almela i Vives.Per damunt de les ai...
09/10/2026

L’AVL felicita els valencians amb motiu del Nou d’Octubre amb uns versos de Francesc Almela i Vives.

Per damunt de les aigües ─tota drecera─
relliscaven les barques ben segures
duent a tot arreu flor de cultures
amb un revol de veles i senyera

«La mar mediterrània»

𝗟’𝗔𝗩𝗟 𝗼𝗳𝗲𝗿𝗶𝘅 𝗮𝗹 𝗖𝗼𝗻𝘀𝗲𝗹𝗹 𝗿𝗲𝗰𝘂𝗿𝘀𝗼𝘀, 𝗰𝗼𝗻𝘁𝗶𝗻𝗴𝘂𝘁𝘀 𝗶 𝗮𝘀𝘀𝗲𝘀𝘀𝗼𝗿𝗮𝗺𝗲𝗻𝘁 𝗹𝗶𝗻𝗴𝘂̈𝗶́𝘀𝘁𝗶𝗰 𝗽𝗲𝗿 𝗮 𝗹𝗲𝘀 𝗽𝗼𝗹𝗶́𝘁𝗶𝗾𝘂𝗲𝘀 𝗱𝗲 𝗽𝗿𝗼𝗺𝗼𝗰𝗶𝗼́ 𝗶 𝗱’𝘂́𝘀 𝗱𝗲𝗹...
08/10/2026

𝗟’𝗔𝗩𝗟 𝗼𝗳𝗲𝗿𝗶𝘅 𝗮𝗹 𝗖𝗼𝗻𝘀𝗲𝗹𝗹 𝗿𝗲𝗰𝘂𝗿𝘀𝗼𝘀, 𝗰𝗼𝗻𝘁𝗶𝗻𝗴𝘂𝘁𝘀 𝗶 𝗮𝘀𝘀𝗲𝘀𝘀𝗼𝗿𝗮𝗺𝗲𝗻𝘁 𝗹𝗶𝗻𝗴𝘂̈𝗶́𝘀𝘁𝗶𝗰 𝗽𝗲𝗿 𝗮 𝗹𝗲𝘀 𝗽𝗼𝗹𝗶́𝘁𝗶𝗾𝘂𝗲𝘀 𝗱𝗲 𝗽𝗿𝗼𝗺𝗼𝗰𝗶𝗼́ 𝗶 𝗱’𝘂́𝘀 𝗱𝗲𝗹 𝘃𝗮𝗹𝗲𝗻𝗰𝗶𝗮̀

La presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Maria Àngels Francés, acompanyada de la vicepresidenta i la secretària de la institució, Rosa Agost i Immaculada Cerdà, s'ha reunit amb el vicepresident segon del Consell, José Luis Díez. En la trobada, Francés li ha detallat l'activitat que desplega l'AVL de forma regular, i li ha exposat la voluntat d'entesa de la institució. L'Acadèmia, ha exposat Francés, «pot aportar assessorament lingüístic, coneixement especialitzat, criteris acadèmics, continguts, recursos i capacitat per a articular projectes».

La presidenta de l'AVL ha incidit en dos possibles línies de treball: un programa anual de promoció sectorial del valencià i un per a facilitar recursos lingüístics en noves tecnologies i intel·ligència artificial. També s’ha parlat d’una tercera línia adreçada específicament als usos socials del valencià entre jóvens i nous parlants. «Les propostes són un punt de partida per a començar a col·laborar de forma eficient en benefici de la vitalitat i el prestigi de la llengua. Per això, l’Acadèmia està treballant en altres projectes que es podrien dur a terme progressivament», ha subratllat Francés.

En la reunió, la màxima representant de l’Acadèmia ha mostrat la seua preocupació per la salut de llengua i ha emplaçat la Generalitat a treballar de forma conjunta per a revertir el retrocés en l’ús social que, en alguns contextos, es registra en les darreres enquestes d’ús i coneixement del valencià. «Treballar per a incrementar la presència i el prestigi del valencià en tots els contextos és una prioritat per a l'Acadèmia, i també ho ha de ser per a totes les administracions públiques».
Amb esta reunió, l'AVL espera obrir una etapa de diàleg i entesa amb el Consell des de la lleialtat recíproca.

Dirección

Avinguda Constitució, 284
Valencia

Teléfono

+34963874023

Notificaciones

Sea el primero en enterarse: le enviaremos un correo electrónico cuando Acadèmia Valenciana de la Llengua publique novedades y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin y puede darse de baja en cualquier momento.

Atajos

Compartir